dimecres, 4 d’octubre del 2017

en serio?¿?¿

Estem vivint dies convulsos a Catalunya. Dies de concentracions PACÍFIQUES, encara que ens vulguin vendre una altra cosa. Dies de sortir al carrer. De cantar. D'aplaudir. De protegir.
No sabem ben bé com acabarà tot plegat. Si ens treuran els tancs (total ja no vé d'aquí...) 
La xarxa bull. Hi ha imatges i missatges que fan mal. Que a mi em fan mal. Hi ha silencis que fan mal. Que a mi em fan mal.
Estic escrivint convulsament també. I això que hi dono voltes ja fa dies. Intento posar ordre per veure si així marxa aquest pes que tinc al pit. I aquestes ganes de plorar. A veure si escrivint-ho...

Bàsicament voldria dir-vos que SOM GENT DE PAU.
Fins ara (i fins i tot ara) havia conviscut el SI i el NO. Pacíficament. Diumenge només volíem votar. Pacíficament. I diumenge vam rebre. 

I començo a llegir a la xarxa qui diu que què esperàvem, que ens ho hem buscat. Perdó!!?¿?¿!?¿

Ara ja no es tracta del referèndum ni de la independència. Ara es tracta de respecte i dignitat.

O sigui que si us plau, si no condemnes la violència, si justifiques l'actuació de la GC/PN, deixa de seguir-me. Aquí o a qualsevol de les xarxes. Et deixo el link aquí sota. I avisa'm, perquè des del meu món de luzycolor, d'unicornis rosa i flowerpower, segur que no m'entero que ho hagis fet, i així podré deixar jo també de seguir-te. Gràcies.

PAU! ♥ ♥ ♥

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------


437
199
873
101
114
sonietaSun a Bloglovin
99
276

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Estamos viviendo días convulsos en Catalunya. Días de concentraciones PACÍFICAS, aunque nos quieran vender otra cosa. Días de salir a la calle. De cantar. De aplaudir. De proteger.
No sabemos a ciencia cierta como acabará todo. Si nos sacarán los tanques (total...)
La red saca chispas. Hay imágenes y mensajes que duelen. Que a mí me duelen. Hay silencios que duelen. Que a mí me duelen.
Estoy escribiendo convulsamente también. Y eso que le doy vueltas ya hace días. Intento poner orden para ver si así se va este peso que tengo en el pecho. Y estas ganas de llorar. A ver si escribiéndolo...

Básicamente os quería decir que SOMOS GENTE DE PAZ.
Hasta ahora (e incluso ahora) habían convivido el SI y el NO. Pacíficamente. El domingo sólo queríamos votar. Pacíficamente. Y el domingo nos dieron.

Y empiezo a leer en la red quién dice que qué esperábamos, que nos lo hemos buscado. Perdón!!?¿?¿!?¿

Ahora ya no se trata del referéndum ni de la independencia. Ahora se trata de respeto y dignidad.

O sea que por favor, si no condemnas la violencia, si justificas la actuación de la GC/PN, deja de seguirme. Aquí o en cualquiera de las redes. Te he dejado los links antes de traducir. Y avísame, porque desde mi mundo de luzycolor, de unicornios rosa y flowerpower, puede ser que no me entere que lo hayas hecho, y así podré dejar yo también de seguirte. Gracias.

¡PAZ! ♥ ♥ ♥

5 comentaris:

  1. Brava! No és el meu cas. Continuo seguint-te!

    ResponElimina
  2. I lo pitjor de tot es que pasen el dies i encara es pitjor... no ens han donat prou... sols puc dir que desde el diumenge que hem vaig passar tot el dia a l'escola amb el cor al puny no he tornat a estar bé... No m'entra al cap com pot haver gent així... :(
    Un petó i aquí continuo! I molta força pk venen temps dificils

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord! A mi m'has fet més fan encara!

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.